El nostre Club és un dels més grans d’Europa i el més gran d’Espanya, comptant amb al voltant de 3.000 socis i amb tradició des de principis de segle passat, doncs va ser constituït el dia 15 de Gener de 1905 a Barcelona, ​​concretament, al Passatge de la pau, 2, com a representació a la nostra ciutat de l’Tir Nacional d’Espanya, pel General Don Alberto Enrique María de Borbó, amb una llista de 50 associats. El local social va estar emplaçat en els seus començaments en un segon pis de la Plaça de Teatre, traslladant-se posteriorment al pis del carrer Escudellers, fins a la seva última ubicació en el nostre Polígon de Tir al març de l’any 1984.

El 10 de febrer de 1905 es va prendre l’acord d’adquirir un terreny propietat de la Societat Arsenal Civil, situat a la platja de Casa Antúnez, per condicionar-lo com camp de tir. El 22 d’abril de 1907 a causa de les dificultats de condicionament de el terreny, es va decidir renunciar a aquest terreny i adquirir un de nou situat a la carretera d’accés al Castell de Montjuïc, al lloc conegut com Vista Alegre, en el qual es va construir el Polígon que ha arribat, amb diverses modificacions, fins als nostres dies. La primera galeria de 50 metres es va construir en fusta cap a 1921, abans de la seva modernització.

 La galeria de fusell de guerra i carabina del calibre 22 va constar en els seus inicis de 12 llocs, situant-se la d’arma curta en un pla més baix de declivi que fa la muntanya, constant de 8 llocs a 25 metres.

Més tard i com a conseqüència de la celebració dels II Jocs de la Mediterrània, celebrats al 1955, les nostres instal·lacions es van ampliar construint un camp de tir a 25 metres, un aparell elèctric per a les siluetes i ampliant-se el camp d’arma curta de guerra fins a 50 metres, sent apte tant per a la pràctica de carabina, com de pistola lliure.

 A l’assumir la Presidència D. Francisco Gayà al març de 1961 es va fer càrrec de el pla d’obres i reforma total del nostre Club. Aquestes obres van ser d’una importància cabdal per a la nostra entitat ja que va permetre al nostre Club la celebració dels Campionats Nacionals d’armes olímpiques i el va posar al capdavant de les construccions més modernes en l’àmbit europeu pel que fa a camps de tir. L’edifici principal constava de dues plantes, amb salons, bar i dues terrasses amb esplèndides vistes sobre la ciutat i el port.

 La galeria de 50 metres es va remodelar dotant-la de les màximes mesures de seguretat per a l’època, és a dir, parets recobertes de suro i fibres aïllants, per tal de reduir, així mateix, a l’màxim possible el nivell de soroll. 

El camp de calibre 22 va passar a ser d’entrenament amb fusell, constant de vuit llocs. El camp d’arma curta de gran calibre es va substituir per un camp de tir de vint llocs, l’actual, sent els cinc últims llocs, aptes amb el seu joc de siluetes elèctric, per utilitzar-se en la modalitat de dol a tir ràpid. 

Així mateix, es va construir l’actual galeria per velocitat, amb calibre 22, amb dos jocs de siluetes accionades elèctricament. 

Finalment les noves instal·lacions es van inaugurar per les festes de la Mercè de 1961, amb assistència del Sr. José María Porcioles, alcalde de la ciutat.

 El 22 de desembre de 1968 com a conseqüència de l’acord de l’Assemblea Nacional, que va aprovar la fusió de la Federació de Tir a l’Plat i el Tir Nacional a la nova Federació de Tir Olímpic, vam passar a ser la Federació de Barcelona del Tir Olímpic Espanyol, secció de precisió.

El 1982, d’acord amb la nova reglamentació del Tir Olímpic Espanyol, ens convertim en un Club Privat Federat amb la nostra denominació actual.